dimecres, 25 de gener de 2017

Activitat 13. Les constel·lacions

1. Què és una constel·lació? Quin origen tenen (qui les va descobrir)? 
Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació enre elles que formen un dibuix imaginari. Homer i Hesíode les van descobrir.
2. Digues el nom de 4 constel·lacions i adjunta-hi una imatge.
Osa major
Taure
Orion
Escorpi
3. Busca i copia la llegenda d'una manera fàcil, les constel·lacions? Ens poden servir per orientar-nos?
Andrómeda era hija del rey Cefeo y Casiopea. Casiopea ofendió al rey Neptuno afirmando que su hija Andrómeda era más bella que cualquiera de sus ninfas marinas. Para vengar el insulto, fue enviado por Neptuno un monstruo o gran ballena Cetus, cuyas estrellas están debajo de Piscis.
La leyenda añade que nada pasaría si se ofrecía a Andrómeda como ofrenda al monstruo marino. Andrómeda fue encadenada a una roca esperando su destino. De repente, el sonido de un gran viento llegó a los oídos de Andrómeda, pensando que era el monstruo Cetus.
Sin embargo, lo que oía eran las alas de un gran caballo volador, el cual llevaba en su espalda a Perseo

4. Com podem trobar, d'un manera fàcil, les constel·lacions? Ens poden servir per orientar-nos?

Ens podem trobar diverses constelacions buscant els punts més brillants i guianos a traves d'aquests. A traves de l'ossa major i l'ossa menor (unes constelacions molt fàcils de recoineixer) podem saber en quina direccio hi ha el nord i el sud.


5. Ara sí, escriu una història (com a mínim 300 paraules) relacionada amb les constel·lacions que has mencionat anteriorment.
Mite de la constel·lació pegàs
Quan Hèrcules era petit, que encara vivia amb Anfitrión i Alcmena els seus pares adoptius. El que no expliquen gaires llegendes esque aquests li van regalar un petit poltre negra. El petit Hèrcules i ell ràpidament es van fer grans amics. Hèrcules creia realment que el petit poltre era màgic, ja que quan s’havia fet gran el cavall i es podia arribar a muntar hi havien vegades que el cavall semblava que voles. Van passar els anys, Hèrcules va descobrir que era fill de Zeus però abans de poder anar fins a l’Olimp havia de superar algunes proves. Zeus diu que per poder tornar a l’Olimp, lloc d’on va néixer havia de matar a Pena i Pánic els dos esclaus que tenia Hades, deu dels morts.
Hèrcules al saber que per culpa de Hades i els seus dos esclaus no era a l’Olimp es va enfadar molt va anar a parlar amb en Phil, un sathir entrenador de herois que el va ajudar a controlar el seu poder i tornar a ser en un deu. Tot anava bé semblava que Hèrcules arribaria a ser un gran deu, però com en la majoria de cops els animals viuen menys que les persones i amb en Pegàs li quedaven pocs dies de vida. Hèrcules en adonar-se d’això va perdre els ànims, tot el que havia aconseguit o va perdre ja que no volia perdre al seu gran amic. Fins que va arribar el dia en que Pegàs va morir.
Hèrcules indignat va anar al temple on de vegades es reunia amb el seu pare i va demanar-li que aparegues ja que la vida li estava anant malament.
De cop el temple es va il·luminar d’un blanc celestial i apareguen així la mare de Hèrcules, Hera. Era va acollir entre els seus braços al cavall i va convertir-lo en un esperit. Però al igual que les persones, quan es moren aquest van sortir-li unes ales. Lamentablement Hera no va aconseguir tornar-lo a ressuscitar.
Es diu que si mires al cel de nit de vegades encara es pot veure a Pegàs buscant el seu millor amic.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada